PETARDS I GOSSOS. CONSELLS PER LA REVETLLA DE SANT JOAN
Per nosaltres la revetlla de Sant Joan és una gran celebració, però pel nostre company és segurament la pitjor nit de l’any.
No hi ha dos gossos iguals, en el que coincideixen la majoria, segurament , és que no els agraden els petards. No és el mateix que el nostre gos no li agradin els petards però els suporti, a que tingui una por exagerada que faci que es pugui fer mal ell mateix o ens”arribi a destrossar la casa”.
Que un gos tingui més o menys por als petards depèn de molts factors: la seva genètica, el seu caràcter, de si els altres gossos que tenim a casa els fan por o no els petards… però el que ho determina bàsicament, és si ha tingut una bona sensibilització als sorolls de petit.
Quan arriba un nou cadell a casa, sempre s’aconsella que ha d’anar pel carrer, que vegi i el toqui molta gent, que senti motos, cotxes, algun petard fluixet… així amb tota naturalitat, amb temps i paciència l’anem acostumant a moltes situacions diverses que més endavant no l’agafaran per sorpresa. Això és el millor que es pot fer de petit, però quan un gos ja és adult i no ha estat ben sensibilitzat, hem d’entendre que si un any durant la revetlla ho ha passat malament, l’any següent encara ho passarà pitjor perquè recorda l’experiència negativa de l’última vegada.
Què podem fer per ajudar al nostre amic el dia de la revetlla?.
En aquests casos es solen donar una sèrie de consells:
- No deixar aquest dia mai el gos fora al jardí. La reacció natural dels gossos davant un fort soroll és sortir corrents sense control, és per això que molts gossos la nit de la revetlla s’escapen i es perden.
- Buscar un lloc de la casa on es senti segur i no es pugui fer mal. És important que si el nostre gos sent la necessitat d’amagar-se sota un llit, darrera el sofà, dins la banyera… ho pugui fer, encara que sigui un lloc on normalment no hi pot anar.
- Tancar portes i finestres a fi d’esmorteir el soroll exterior. Procurar també que en l’espai on hi ha el gos la llum sigui tènue, això, l’ajudarà a sentir-se calmat.
- Posar música suau o engegar un ventilador, el afegir una mica de soroll de fons ajudarà a esmorteir el soroll dels petards.
- Mantenir la calma. Hem de procurar fer com si fos un dia normal, si estem nerviosos, el gos ho nota i encara es posa més nerviós.
- No ignorar-lo ni consolar-lo en excés. És tan difícil com important trobar l’equilibri entre aquests dos punts. Si ignorem el nostre gos quan té por fem que es senti desprotegit, però si el consolem massa, només aconseguim reforçar la por que té.
- Cal que tingui suficient aigua, degut als nervis tindrà més set del normal. Potser no menjarà. No el renyeu si aquell dia fa pipí dins de casa.
- Si el gos lladra o esgarrapa alguna porta, aquell dia no se l’ha de castigar ni renyar, ja que és una reacció física que no pot controlar. Si podem, hem d’intentar buscar-li un altre lloc de la casa on es senti més segur.
- Deixar el gos en una residència allunyada del nucli urbà o anar tota la família amb el gos a alguna casa de turisme rural on no tirin petards. Aquesta és una solució que cada vegada escull més gent, ens permet gaudir de la revetlla i que el nostre gos no pateixi.
- Medicació. Sempre com a última opció i consultant abans al nostre veterinari . Els medicaments tranquil·litzants clàssics no són molt recomanables en cas de petards perquè tot i que veiem el gos físicament més calmat, el cervell del gos segueix funcionant igualment. Últimament ha sortit al mercat un gel que es posa a la boca, és un sedant molt efectiu i no té els inconvenients dels tranquil·litzants clàssics.
- Alteratives naturals: Com les flors de Bach i/o la valeriana.
- Hi ha també collars i difusors que alliberen feromones que relaxen el gos, pinsos i comprimits tranquil·litzants que entre altres components porten proteïnes de la llet materna i triptòfan. Aquests remeis funcionen bé sempre que no tinguem un gos molt nerviós i cal que els comencem a utilitzar almenys la setmana abans de la revetlla.
Montse Bartrolí. Col. nº 567. Mundifauna Olot.